Ressonen veus de triomf futbolístic, èpic fins al darrer moment i acompanyat, de fons, pel rau-rau d’haver iniciat com a país una etapa nova. L’exercici del dret a decidir, serenament armats amb vots cap a les urnes. El menyspreu que alguns en fan contrasta amb el que ha transcendit al món.
Aquestes reflexions que a hores d’ara em ronden tindran poc interès quan aquestes ratlles es publiquin. Avui, encara a les portes de les vacances escolars de Nadal o bé d’hivern, com preferiu, parlar per a lectors i lectores que llegiran aquests articles entre mitjans i finals de gener del 2010 és un xic surrealista.
Encara cal fer-nos a la idea del canvi d’any. És l’hora dels propòsits? Tot just pensem amb l’escudella del dia vint-i-cinc i amb el nostrat tió, amb els canelons de l’endemà i després, més enllà... la nit de Cap d’any. Si de propòsits parlem i de desitjos omplim els dies, per aquest nou any que comença volem avançar com a ciutat pel camí de la llibertat cap a la primavera. L’abril serà la nostra
cita. Desitgem i podrem. I que ens proposem? Ser feliços en aquells instants que això sigui possible. Lluitar per a recuperar els llocs de treball perduts i que a tanta gent faran passar unes magres festes i un trist Nadal. Esperança en un futur sobirà que ens permeti superar l’espoli que ens nega el benestar de la nostra gent. Fermesa en la defensa dels més febles i en vèncer actituds
negatives que fan d’alguns polítics peces al servei més mequí del partidisme des de les institucions que són de tothom. Defensa de la cultura en tota la seva accepció i la nostra
també, que només nosaltres podem defensar-la. Més desitjos. Bona ruta al nou barri de la ciutat que inicia des de la sortida del dos mil nou nova singladura.
S’acaba, doncs, un any farcit d’esdeveniments. Benvingut un nou any ple d’esperança.

*Article publicat a la revista municipal "el castell" numero 42