Ara que som en campanya sentirem els cants de sirena, veurem els que mercadegen amb el país i el seu govern atrets per la lluentor de cadires promeses, sentirem a la pell l’esgarrapada dels que ens odien com a país i només els mou aniquili-lar la nostra llengua, cultura i història, altres diran que ve el llop i que cal fer un vot útil i fins i tot alguns ens tractaran d’illetrats. Vot útil? A qui? A què?. Pensem-hi, després del tracte despectiu que ens deparen des del que en diuen un estat (i no cal córrer gaire, ahir mateix vint de febrer, molts ciutadans i ciutadanes, vam ser novament víctimes de l’arribada del tren veloç, mentre amuntegats, tard i depreciats, intentàvem arribar a la feina de cada dia), després de veure com aquest estat i els dos que clamen per ser útils no accepten una nova sobirania europea, escrupolosament legal, remuntant-se a les essències de l’estat -nació del segle dinou, i després que ens sotmetin a una mena de mercat , d’aquells.
[+]