Albert Prat

El darrer ple, ha estat un ple de reencontres. Sobretot pel que fa a la Dolors Montserrat. El PP es va retrobar amb el vot contrari al de l'equip de govern I sobretot un relat discursiu que ja haviem oblidat.

Tres punts van centrar aquest nou fer del PP. Una de les evidències és que ara el PP es voldrà desmarcar d'un govern que ha falcat durant dos anys I tres pressupostos. La duresa discursiva va arribar en el punt de la Fassina de Can Guineu (en la qual gràcies a ella s'han anat aprovant les fases anteriors) on centrà el discurs en un atac personal a l'alcalde.

Igualment, en els precs va treure de les caselles a l'alcalde, que en un atac de nervis, s'alça I donà el ple per acabat, amb l'atac posterior d'impotència de tots plegats, però sobretot de la Dolors, que amb els micros tancats titllà els fets de dictatorials.

Res de nou que no coneixéssim aquesta legislatura, tot I que des del PP s'haguessin proveÏt d'un estat psicolôgic tal que davant la definició d'aquesta legislatura com a poc democràtica que hem assenyalat des d'ERC, la regidora s'alçava amb una enèrgica defensa del govern. Així estan les coses...

Amb tot el govern segueix amb el seu "qui dies passa anys empeny" i el PP tracta d'enredar algú  amb aquest distanciament de màrqueting, el qual també agraeix CIU. Les conseqüències evidents: un poble amb hipoteques, desestructurat, deplanifcat i amb constants estira i arronses.