Albert Prat

La Manifestació de 10 de juliol de 2010 serà recordada com la més participada de totes les manifestacions que s'hagin fet mai al nostre país. Sóc dels que penso que no cal entrar en dades numèriques. Totes estan suficientment desprestigiades per anar sumant milers de persones sense cap sentit. Les imatges aèries, les fotografies, i sobretot els colapses i el temps que la cua tardà en arribar a la plaça Tetuan ens demostren l'èxit.

Un altre aspecte és el sentit de la manifestació. Si els dies precedents la tàctica de CIU i PSC posà en dubte la unitat de la manifestació, finalment hem pogut comprobar quin ha estat el sentit majoritari.  La incredulitat d'una Espanya que ens pugui tractar amb la mínima correcció i respecte és per tot. Tothom veu que això és impossible, i ni tantsols l'estratègia del PSC de defensar tot l'estatut o de jugar al camí utòpic del federalisme ha tingut adeptes. Com algú deia avui en les xarxes socials, les senyeres de plàstic que onejaven en el bloc del PSC han desaparegut ràpidament pels laterals de Passeig de Gràcia i pels carrers de l'eixample. Diluits.

Des de Sant Sadurní també hem sigut molts els que ens hem unit. Ja sigui en els 2 autocars que ha pogut organitzar ERC en només una setmana, o en altres opcions que ha triat molts altres vilatants. N'hen d'estar orgullosos. Però, no ens enganyem. No hem guanyat re encara. Caldrà sortir més vegades al carrer. I caldrà seguir fent esforços personals i individuals. Ni ho podem deixar tot a la política, ni podem de deixar de treure-li valor a la única força que tenim: La gent.