Sindica

cap

El bloc

La llei de referèndums


Mai s’havia regulat la possibilitat de concedir a la ciutadania catalana la iniciativa per promoure o
liderar consultes via referèndums. El fet mateix que es plantegi representa un punt d’inflexió, un
avenç rotund cap a l’exercici del dret a decidir, ja no com a recurs teòric sinó amb una
cobertura legal específica.

La ciutadania, però també els ajuntaments, a més del Govern i el Parlament, podran fer ús de la
prerrogativa d’instar a la celebració d’una consulta, tant d’àmbit municipal com d’àmbit nacional.
La Llei de consultes és un poderós instrument al servei de la participació política. Faculta els
ciutadans i els petits municipis per tenir un paper determinant en la iniciativa política. Alhora,
permet iniciar el procés per plantejar qualsevol tipus de consulta i erigir-se com un instrument
mobilitzador de la societat.

Estic convençut que aquesta és la gran passa participativa que ens quedava per fer. Sense desmerèixer els petits passos en participació ciutadana que s'han tirat endavant des dels municipis, aquesta llei té la voluntat de ser el traç gruixut de la participació ciutadana, i no només un gest simbòlic com fins ara.

CiU, el partit del No
CiU evidencia novament el seu tacticisme, l'oportunisme polític i la impostura pemanent en
votar  en contra de la Llei de consultes per 'insuficient'.
Mai CiU, mai, havia mogut fitxa. I ara, quan es posa en marxa, presenta una esmena a la totalitat
que també ha anunciat a la Llei de vegueries, tal com han fet Ciutadans i el PP, vehements
partidaris de mantenir les províncies. CiU utiliza la Llei de consultes per a una nova batussa
política amb l'objectiu d'erosionar el Govern.
CiU, com en el cas de l'Impost de Successions, planteja ara una mena de 'tot o res'. CiU no havia
rebaixat mai l'IS.
En el present cas, no cal dir que CiU se sent més còmode amb un vot en contra de la Llei de
consultes —que els permet atrinxerar-se en al campanya permanent d'assetjament al Govern i
molt especialment a Esquerra— i evitar així un debat que mai no havien afrontat i que els segueix
incomodant profundament1.

De fet, Esquerra sempre havia fet costat als governs de CiU en totes aquelles propostes que
representessin un avenç nacional. CiU, en canvi, posa tota mena d'objeccions a la Llei del cinema
o les vegueries “ara no toca”, o manté que és insuficient com en el cas de la Llei de consultes o
la Llei de successions.
Les contradiccions d'un partit que ha fet bandera del pragmatisme són evidents. CiU no va tenir
cap mena de problema per aprovar la Constitució Espanyola, la nefasta Llei de partits o la
Constitució Europea. O en descafeinar l'Estatut i demanar-ne el vot a favor de manera entusiasta.
Però, en canvi, clamen contra la Llei de consultes, la de vegueries, el cinema o la reforma de
successions.




comenta