Albert Prat

Fa uns dies el reportatge del 30 minuts explicava la generalització dels problemes de finançament local davant del creixament constant de la despesa. La crisi econòmica ha generalitzat aquest fet per una simple raó: els ajuntaments han generat despesa ordinària finançada amb ingressos extraordinaris. L'error elemental (quan els ingressos extraordinaris decreixen la despesa ordinària persisteix) ha posat en escac a molts ajuntament, dels quals la majoria ja passaven situacions crítiques quant a deute. Peró no tothom, I sempre, ha caigut en aquest error. A Sant Sadurní del 1995 al 2007 es va mantenir el criteri de destinar els ingressos extraordinaria a inversió (despesa extraordinaria) I no carregar a la despesa ordinària. Per això calia una cura especial sobre la despesa. Aquest concepte però va saltar pels aires quan Joan Amat no va tenir el lligam d'ERC I amb un soci com AMI acostumat a tirar de veta sota el camuflatge de la despesa social. Al final, tot i partir d'una situació molt propensa, la disminució dels recursos ha posat blanc sobre negre a tantsols dos anys de disbauxa. El capítol 1 de pesonal s'ha disparat I estem per sobre de totes les ratios, mentre que la despesa dels departament segueix sent xauxa. Segons denuncien els sindicats de treballadors, l'equip de govern en un acte més d'irresponsabilitat obligaven als caps de servei a gastar-se tot el poc que restava a les partides de cada regidoria i així compensar la retallada del 2010. Incoherent i irresponsable mesura que mostra una vegada més que en aquest govern campi qui pugui i a qui li toqui governar la propera legislatura que vagi ben servit.