Finalment el govern ha aprovat el projecte de llei que debatrà el Parlament en els propers mesos. El compromís que s'aprovi durant aquesta legislatura és a tocar.

Però aquest objectiu té un primer escull: la tàctica CIU-PP per endarrerir-lo. El primer que han fet és demanar-ne la seva retirada pel fet que estem en plena crisi econòmica. Aquesta excusa em sembla impresentable quan estem parlant de desenvolupar un dels principals punts del nou estatut i quan estem a punt de superar una divisió territorial imposada i espanyola, purament administrativa, per una distribució catalana, més justa amb la realitat territorial, econòmica i històrica.

L'altre argument de CIU I PP són les crisis territorials. I un bon exemple el tenim al Penedès. Dificilment una llei que pretén canviar "l'stato quo" no tingui danys col.leterals. En aquest cas -tot i que ens afecten de ple- són puntuals i locals. No els hi trec cap importància (bona part d'aquest article parlaré d'aixó) però el primer gran aspecte que ha de complir la llei ha de ser de crear acord i confiança en la major part del territori, i crec que la premisa es compleix.

Quant al Penedès, cal dir que hagués estat un bon inici que haguéssim estat inclosos de facto com una vegieria més. L'esforç i compromís de molts penedesencs ha estat clara. I la d'Esquerra també. Argumentació no en falta i suport parlamentari tampoc (sembla). Però han fallat dos elements: 1-la manca de compromís cap aquesta qùestió de dos dels partits d'aquest govern (ICV i PSC), I la no existència de l'àmbit de planificació del penedès, abolit per CIU el 1995. I denegat per l'informe Roca de 2003 que marcava els lÍmits de la futura llei territorial.

Peró tampoc és acceptable la difussió que el Penedès ha estat relegat del mapa de vegueries. És evident que llei preveu l'ampliació del nombre de vegueries en base a una futura Vegueria Penedès. I n'insta fins a tres procediments diferents per aconseguir-ho: que ho proposi el govern; el parlament; o dos terços del territori que ho reclami.

Per tant, queda reflectida una de les demandes del Penedès, que s'escolti el territori. Durant quatre anys la majoria d'ajuntaments del Penedès hi han apostat i hem de ctreure que quan sigui vinculant es mantindrà aquesta majoria.

Però tinguem clar que contràriament al que definia l'estatut de 30 de setem$bre de 2005, aquesta llei de vegueries només es podrá aplicar si l'estat espanyol modifica una llei orgànica per poder modificar els límits de les provincies afectades. Una altra gran contribució de CIU, per facilitar l'autogovern. Això farà que l'aplicació de la llei sigui pausada i que les darreres vegueries a crear-se siguin les que afecten a diverses Províncies: Alt Pirineu, Catalunya Central i Penedès.