Albert Prat

Divendres, vaig rebre un twit de qui em va introduir en tot això del 2.0. M'alertava que feia dos anys del pacte PP-CIU i m'ho recordava amb una piulada que vaig fer pocs minuts després que Dolors Montserrat titllés allò com un dia històric. Francament, sembla que hagi passat més temps. Les conseqüències per la vila seran llargues i sentides.

Per molt que la Dolors ho hagi volgut vestir a la seva manera, tot plegat ha servit únicament per donar aire a CIU amb la seva temptativa de córrer sense saber arribar a on. Cap de les històriques reivindicacions de la Dolors, com la neteja i l'ajardinament han arribat a bon port. Ben el contrari. La brutícia dels carrers i la desastrosa gestió de la jardineria l'han deixat amb el cul a l'aire. Era de preveure. Fet i fet, a CIU ja li ha anat bé, vist que era AMI, l'altre company de viatge, qui els gestionava.

L'altre fracàs de la Dolors ha estat La Fassina de Can Guineu. Va ser la segona pota en què va bastir el pacte. Dos anys després ha estat l'element que ha bastit per retrobar el seu discurs crític, que tant hem trobat a faltar des del 2008. És evident aquest retrobament es basa amb l'apropoament de les eleccions, ja que la negligència governamental de CIU s'havia evidenciat en l'any que l'equip de govern es quedà sòl (juny 2007-juliol 2008).

La Dolors Montserrat va decidir fa dos anys fer un pacte que li permetés anar-se'n tranquilament a Madrid com a Diputada, i fer veure que manava a Sant Sadurní. Malauradament, amb el comandament de distància no es governa amb efectivitat i menys amb aquests companys de viatge. La tàctica potser tindrà algun vot de més per al PP, que per primera vegada en la història democràtica de la vila ha estat transcendent, però a costa d'un poble que patirà amb un llistat interminable d'improvització.

I la improvització, com sempre on més mal fa és a l'urbanisme. Només cal veure les poques perspectives que tenen ara la nova biblioteca (un projecte de 4,8 milions d'euros enfront els 2,7 milions de la proposta d'ERC), l'edifici de la Plaça Nova a l'espera, El nou espai de Can Ferrer sense us o unes pistes de tennis desubicades al costat del cementiri. I només en dos anys...