Albert Prat

En el darrer Plenari de la temporada, el Grup Municipal de CIU ha fet encara més gran la seva animadversió a tot el surt del Grup Municipal d'ERC.

ERC havíem presentat una moció instant perquè el Parlament fes un referèncum per la independència. Saltant-se totes les normes de drets d'autor, CIU en presentabva una d'idèntica bescanviant la independència per dret a decidir. Qui vulgui veure-hi semblaces que les hi vegi, llavors però que es pregunti, per què l'hauria presentat CIU si siguessin homologables? El fet és que la moció adopta un tò ambigu, molt comú de CIU en els temes delicats.

CIU, tot i que el dia de la presentació de la moció havia interpelat per fer-ne una sola, durant la Junta de Portaveus anterior al Ple se n'havia desmarcat. Però el dia del Ple, davant l'empat a 3 de la moció d'ERC (ERC i AMI a favor, PSC i PP en contra), CIU decantava la balança votant en contra. Minuts després, ERC votàvem a favor de la moció de CIU, tot i que com he dit anterioritat, no sabem que vol dir dret a decidir, i més que fer una proposta des de la política, retorcem la democràcia deixant obert un cercle que no deixem mai tancar. La paràbola de CIU es basa en decidir allò que vulgui el poble però alhora no els hi deixa la possibilitat de decidir que és.

En acabar el Ple, les dues regidores més sensibilitzades en el catalanisme venien a expresar la seva perplexitat pel seu vot contrari i mig acceptaven la seva culpabilitat en no entendre'ns a fer una sola moció. Excuses a part, és nacionalment inexcusable que CIU, per autodi nacional o municipal, voti en contra de la independència.