Albert Prat

Hagués pogut titular que el PSC, ERC i AMI-ICV hi han votat a favor, com ha estat, i que per aquesta raó s'ha aprovat. Però siguem coherents. Malgrat aquesta aprovació, serà molt difícil que una consulta d'aquestes característiques, amb l'alcalde en contra tiri endavant. Els motius són massa obscurs per parlar-ne aquí i ara.

L'únic que m'importa ara és demanar a tots i totes aquells conciutadans que creguin que les consultes popupars com la d'Arenys són necessàries que s'impliquin des d'ara mateix per fer-ho possible. I ho escric sense cap més pretenció que l'organització sigui el màxim de plural possible, el màxim de participativa i que hi treballin tots aquells que ho desitgin, vinguin de la militància política que vinguin, de les entitats que siguin o de la seva condició de ciutadà a seques.
 
N'estic ben segur, que si això s'aconsegueix la consulta serà un rotund èxit, i que els primers que aniran a votar seran els convergents decebuts dels seus representants públics. Joan Amat, en una Junta de Govern expressa per tractar la moció, després d'indicar-nos que ell no hi votaria a favor però que donaria llibertat de vot als seus regidors, ens deia que molt probablement aniria a votar si es feia. Tant me fa quina posició adopti en Joan Amat com a ciutadà, només sé que com a representant polític i com a alcalde no ha fet els deures quan calia. I no ho dic per què em molesti que algú voti en contra del que jo defenso, ca! Ben al contrari! Ho dic per que m'enutja la incoherència i el despropòsit.

Joan Amat ha penjat l'estelada del balcó de l'Ajuntament l'11 de setembre de 2008 (a petició d'ERC). I ha cridat des d'aquest mateix balcó un "Visca Catalunya lliure" clar i net, just un any abans. Aquest mateix Joan Amat, avui, ha negat als ciutadans de Sant Sadurní que s'expressin lliurament i sense por, com ha gosat fer ell com a representant màxim del poble, quan li ha convingut.

Vull reconèixer també, el mèrit i la valentia dels regidors del PSC, que avui han apostat per ser homes i dones lliures donant suport a una consulta popular, independentment del seu posicionament personal davant la independència. Una demostració per recordar i per reconèixer-los. Ara i sempre.  Quin país, aquest. Com deia Ramon Barnils recordant a Jaime Gil de Biedma "convida a la il·lusió i fomenta el somni: és un indici de com arribaríem de ser-ne, de civilitzats i partidaris de la felicitat universal, si fóssim gent lliure en una terra lliure"