Agustí Cerdà

Document de campanya sobre l'espoliació fiscal del País Valencià

Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL PLURAL, 8 de novembre de 2010 Aquest article analitza les reformes de l'estat del benestar a Catalunya realitzades pel govern tripartit d'esquerres comparant-les amb les realitzades per CiU en un període de temps comparable. L'article critica els mitjans de més difusió a Catalunya (incloent-hi la televisió i ràdios públiques catalanes) per centrar-se en temes identitaris en lloc de temes socials, ignorant, quan no ocultant, les reformes substancials fetes pel govern tripartit.

A Catalunya i a Espanya hem estat veient durant aquests mesos una campanya mediàtica en contra del tripartit (PSC, ERC, ICV-EUiA) que governa la Generalitat de Catalunya. Els mitjans de més difusió a Catalunya (incloent paradoxalment la televisió i ràdio públiques catalanes, TV3 i Catalunya Ràdio) han estat generant un clima de rebuig al tripartit darrere del qual hi ha els poders fàctics de sempre, des de la patronal al capital financer, a la Església i les seves associacions, i un llarg etcètera. Per a aquells que considerin aquesta observació exagerada, els aconsello que facin una revisió d'articles publicats en els quatre grans rotatius que es distribueixen a Catalunya i veuran que en l'últim mes han aparegut 42 articles negatius sobre el tripartit. En canvi, només 6 a favor, i això no és perquè no existeixin, sinó al fet que no s'han publicat. La diversitat ideològica en els mitjans catalans (i en els de la resta d'Espanya) és molt limitada. No cal dir que aquesta campanya està encaminada a desacreditar el que el tripartit ha fet, presentant-lo com una gàbia de grills, que ha significat una època perduda per a Catalunya, tal com el va definir el Sr Duran i Lleida. L'objectiu d'aquesta campanya ha estat desacreditar les esquerres i destruir les possibilitats que les esquerres puguin governar de nou a Catalunya, exiliats del poder durant molts anys.
Tal campanya sembla haver impactat sobre alguns sectors de les esquerres, que han pres una postura defensiva que s'ha utilitzat maliciosament per les dretes com el reconeixement del fracàs del tripartit. Ni més ni menys que el President del Govern català, i dirigent del PSC, el Sr Montilla, ha indicat que encara que aconseguissin sumar la majoria, el PSC no s'aliaria amb ERC i IC-EUiA per reconstruir el tripartit. No cal dir que aquesta declaració ha estat aplaudida per les dretes i, paradoxalment, pel govern Zapatero i grans sectors del socialisme espanyol. La causa de l'alegria, però, varia. Per a les dretes aquesta renúncia significa la fi de les polítiques d'esquerra a Catalunya, ja que no hi ha una altra suma que pugui construir una aliança de partits d'esquerra en el govern de Catalunya que la que ha existit durant el període 2003-2010. Sense tripartit no es poden fer polítiques d'esquerres en el govern de la Generalitat.
L'alegria que les declaracions del President Montilla, renunciant a reproduir el tripartit, ha produït en el govern Zapatero, respon, però, a altres consideracions, tot i que hi ha un element de tal alegria que coincideix amb l'alegria de les dretes. Els equips econòmics dels governs PSOE (de sensibilitat liberal en la seva majoria) es troben més còmodes i tenen més afinitats polítiques amb CiU que amb el tripartit. D'aquí el seu desig de substituir el tripartit per la soci-convergència, és a dir, l'aliança del PSC amb CiU.
Però un altre motiu de satisfacció de grans sectors del socialisme espanyol cap a les declaracions del President Montilla és conseqüència de la por de veure a ERC-el partit que demana la independència de Catalunya-en el govern català, ja que els preocupa que l'independentisme català (a més de crear grans tensions amb la resta d'Espanya) vagi esquerdant la unitat d'Espanya. Entenc, però no comparteixo aquesta preocupació. Crec que no cal aclarir que la meva biografia és mostra que el meu profund compromís amb el benestar de les classes populars catalanes va acompanyat amb un idèntic compromís de millorar la qualitat de vida de les classes populars de tot Espanya. Però el que haurien de entendre els meus amics socialistes espanyols, és que és molt millor per a les classes populars de Catalunya i també, per cert, per a les classes populars d'Espanya, aliar-se amb un partit minoritari independentista d'esquerres, per ser d'esquerres, que aliar-se amb una coalició nacionalista, CiU, (hegemonitzada per CDC, que ha anat mostrant cada vegada més el que sempre va ser: un partit amb clares tendències independentistes) majoritària de dretes. Els que s'inquieten sobre els nacionalismes haurien recuperar l'enteniment que l'eix principal de debat polític a Catalunya i a Espanya (tot i que no es presenti com a tal) és el d'esquerres versus dretes, i CiU és clarament de dretes. A Espanya i a Catalunya els nacionalismes, tant els centrals jacobins, com els perifèrics, sempre s'utilitzen per ocultar els conflictes de classe que s'expressen en el món polític. Els meus amics del PSOE mai haurien oblidar d'això, doncs, per al benestar de les classes populars, la variable determinant és qui governa: les dretes o les esquerres. I el que ha passat a Catalunya mostra l'encert d'aquest diagnòstic. Les esquerres han fet molt més que les dretes per al benestar i qualitat de vida de les classes populars de Catalunya. I les dades així ho demostren.
Què ha fet el tripartit?
La despesa pública social (que cobreix les transferències i serveis públics com sanitat, educació, escoles bressol, serveis domiciliaris, serveis socials i altres) per habitant (en euros estandarditzats que permetin comparar la capacitat adquisitiva de l'euro en períodes diferents), va pujar molt més ràpidament durant el període de govern tripartit (26/02% per any) que en el període de govern CiU equivalent als vuit anys de tripartit (17/07%). Un gol semblant passa en els altres components de l'estat del benestar.
En sanitat, el creixement de la despesa pública sanitària per habitant va pujar un 46% durant el període CiU (1996-2003), incrementant a un 54.7% en el període equivalent 2003-2010 (govern tripartit). Com a conseqüència, el nombre de professionals sanitaris (metges i infermeres) va créixer significativament, disminuint el nombre de pacients per professional. Resultat d'això és que va augmentar el temps de visita al metge general. Aquests i altres canvis expliquen que el grau de satisfacció de l'usuari amb el sistema nacional de salut fos major al final del període tripartit que al final del govern CiU. Aquest augment de la despesa sanitària es va beneficiar de les mesures racionalitzadores de la despesa, que van alliberar fons per dedicar-los a l'atenció sanitària. Catalunya ha estat la CA que ha disminuït més el capítol de farmàcia, permetent un estalvi considerable. Durant aquests anys s'han fet grans reformes sanitàries que durant el mateix període de CiU. L'activitat legislativa en l'àrea sanitària ha estat molt marcada, resultat de la clara vocació reformadora del govern tripartit.
Una mica semblant ha passat en educació. La despesa pública educativa per habitant, que havia crescut un 7.7% per any en l'últim període de CiU, va pujar a 12.8% en el període tripartit. Una conseqüència d'això és que el nombre d'hores lectives a l'escola pública ha anat convergint amb el nombre d'hores lectives a la privada concertada. La Llei d'Educació ha significat una reforma substancial, tot i que ha estat excessivament condescendent amb l'escola concertada.
El mateix ha passat en els serveis socials i en transferències a les famílies. La despesa en serveis a les famílies amb dependències va passar d'incrementar-3.9% per any i per habitant en el període CiU, a 8.2% en el període tripartit. El mateix va ocórrer en les transferències monetàries i serveis als ancians, que va passar d'augmentar 4.1% per any i per habitant en el període CiU, a 6.5% en el període tripartit. Una situació similar va ocórrer a l'habitatge, on la despesa pública va baixar un 6% per any i per habitant en el període CiU, augmentant un 15% en el període tripartit.
Aquest enorme creixement de la inversió social (responsable que disminuís l'enorme dèficit social de Catalunya mesurat per la quantitat d'euros per càpita en despesa pública social entre Catalunya i la mitjana de la UE-15), va ser acompanyat d'un enorme creixement en inversió en infraestructures físiques, quintuplicant aquestes inversions durant el període 2003-2010. Es miri com es miri, doncs, les dades mostren que per a la Catalunya Social i per a la Catalunya d'infraestructures físiques, el govern tripartit ha estat molt millor per a les classes populars de Catalunya que els governs de la dreta CiU, que van ser, en part, responsables de l'enorme retard de l'estat del benestar a Catalunya.
No cal dir que el tripartit també ha comès errors, sent el major el de perpetuar el personal dels mitjans públics de comunicació (TV3, C33 i Catalunya Ràdio) que, amb notables excepcions, han anat promovent una visió nacionalista conservadora sense sensibilitat social. L'intent de la Generalitat de crear una BBC catalana, independent, va ser un fracàs, ja que aquests mitjans van continuar el que s'ha definit com la "crosta nacionalista", (a la qual caldria afegir la "crosta neoliberal"), creant la seva pròpia audiència. El desfasament entre la direcció d'aquests mitjans (de nacionalisme conservador) i l'opinió popular ha estat molt marcada. Aquesta, segons mostren les enquestes, se situa clarament en el centre-esquerra i en les esquerres, mentre que els mitjans públics estaven clarament en el costat nacionalista conservador (amb notables excepcions). Són els únics mitjans autonòmics existents a Espanya molt influenciats per l'oposició. D'aquí el silenci sobre aquestes reformes.
A part d'això, es requereix un cert sentit de l'humor, que la dreta catalana es presenti com la afavoridora de canvis progressistes, doncs els seus dirigents són tots ells els mateixos que van governar Catalunya durant el període responsable de l'enorme retard social de Catalunya.

REORGANITZACIÓ DE L'INDEPENDENTISME
Demana una organització adaptada a la realitat dels Països Catalans
Esquerra del País Valencià reclama més sobirania a ERC
Esquerra del País Valencià vol parlar de tu a tu amb ERC. Per això, reclama que el partit adapti la seva organització a la realitat nacional diferenciada dels diferents territoris dels Països Catalans.
MARC COLOMER BARCELONA
. | Actualitzada el 07/02/2011 00:00
Agustí Cerdà i Joan Puigcercós durant una visita recent del president del partit a la federació del sud. ACN http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/ERC-Puigcercos-ERPV-Portabella-Valenciana_ARAIMA20110207_0012_1.jpg
ERC té pendent des del 2008 un congrés per adaptar els estatuts a la seva última ponència política. Però més enllà d'això, en aquest període ha plogut prou perquè el debat hagi de ser més de fons per adaptar l'organització a la nova realitat. Tot fa pensar que aquest debat es concentrarà en un únic congrés nacional, el que ERC ha programat per a la tardor per consumar el relleu al capdavant del partit després de la renúncia de Joan Puigcercós a seguir presidint-lo per la desfeta del 28-N.
És en aquest context que Esquerra del País Valencià promou un ajustament de l'estructura del partit per deixar de ser una federació territorial més d'ERC i convertir-se en un partit sobirà federat amb els homòlegs del Principat, de les Illes i del nord.
Ni que sigui per calmar les veus que des d'ERC es mostren més refractàries, ERPV vol plantejar-ho des d'una òptica "constructiva" i sobretot sense els "estirabots" de tarannà caïnita que ERC ha utilitzat sovint en els últims anys. Al capdavall, segons ha explicat a l'ARA el president d'ERPV, Agustí Cerdà, es tracta que l'estructura del partit respongui a la realitat i a la concepció federal dels diferents territoris amb personalitat nacional dels Països Catalans. Busquen tenir un marge de maniobra "privatiu" per adaptar-se als ritmes polítics particulars -tot i que amb idèntics objectius- dels diferents territoris. Això sí, a la vegada admeten que és necessària la implicació de Catalunya, com a "país mare", amb la resta de territoris de llengua i cultura catalana. Per Cerdà, la demanda consisteix a donar contingut jurídic a una sobirania orgànica que ja s'exerceix de facto , però que no té aixopluc jurídic ni rang d'oficialitat en els estatuts d'ERC.
Òrgan superior
Més enllà de la sobirania organitzativa, ERPV també instarà a crear un organisme superior que aixoplugui les eventuals federacions nacionals d'Esquerra i que construeixi un discurs des d'una visió nacional sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De fet, la de moment federació territorial d'ERC posa com a exemple el grup al Congrés, que vehicula l'acció parlamentària en clau de Països Catalans. Ara bé, ¿com s'ha de vehicular aquesta doble adaptació, és a dir, la sobirania orgànica federada i l'òrgan superior confederal (la "quadratura del cercle", per Cerdà)? Això és precisament el que s'ha de concretar en el procés de debat que ERPV vol fer defugint posicions inamovibles.
Cerdà ja ha traslladat el seu plantejament a Joan Puigcercós, al secretari general, Joan Ridao, i al vice-secretari general, Eduard López, entre d'altres, com el candidat de Barcelona, Jordi Portabella, que, amb el debat precongressual anestesiat fins després de les municipals, la setmana passada va visitar la federació del País Valencià. Fonts de la direcció d'ERC consultades per l'ARA no veuen malament, en línies generals, la proposta. Si bé no és una necessitat que hagi expressat Esquerra de les Balears, la veritat és que obrir aquest meló també afecta la federació insular d'ERC.
ERC es va implantar al País Valencià el 1934, però després va confluir amb Esquerra Valenciana. Va reviure el 2000 fruit de la fusió d'ERC i el Front pel País Valencià, i es va crear la nova ERPV, hereva de la federació valenciana d'ERC que havien impulsat un grup de militants als anys 90. Tot i desmarcar-se de Compromís el 2007 (i quedar lluny de les institucions valencianes), ERPV defensa la necessitat de tornar a plantejar una coalició de llarg abast de l'esquerra valenciana a l'estil de Nafarroa Bai, ara sí, des de la plena sobirania orgànica.

http://www.elsindic.com/va/presentar-una-queixa-sense-signatura-digital.html

QUEIXA PEL TANCAMENT DE LA TV3


EXPOSE:
Que la Generalitat Valenciana a través de la DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ INSTITUCIONAL, ha obert diversos expedients sancionadors a l’entitat cultural Acció Cultural del País Valencià i la Fundació Ramon Muntaner, per les emissions de la Televisió Pública Catalana en aquestes terres, a través de la xarxa de repetidors existents al País Valencià. Havent-se acordat com mesura provisional el cessament de les emissions.

Per això, el 9 de desembre de 2007 funcionaris de la Generalitat Valenciana entraren al repetidors situats a la Carrasqueta i el 28 de novembre de 2008 als repetidors d’Alginet i la Llosa de Ranes; i precintaren els equips electrònics, tallant-se lògicament des d’aleshores les emissions de la televisió pública catalana, que des de fa més de vint anys es rebia amb total normalitat en aquestes terres.

Que amb eixa acció s’han vulnerat els drets fonamentals recollits a l’article 20.1 a) i d) de la CE a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, drets que d’acord amb la Constitució no poden restringir-se mitjançant cap censura prèvia, que tenen el seu límit en la resta de drets fonamentals, especialment l’honor, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infantesa i només podrà acordar-se el segrest de comunicacions, enregistraments i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

Que amb eixa acció s’ha vulnerat, igualment, La Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l’Estat espanyol, en ser les emissions en llengua catalana, anomenada valencià a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s’està afectant al dret a la reciprocitat de les emissions televisives realitzades en llengües minoritàries tal i com estableix l’article Art.11 2. “ Las Partes se comprometen a garantizar la libertad de recepción directa de las emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en una lengua hablada de manera idéntica o parecida a una lengua regional o minoritaria, y a no oponerse a la retransmisión de emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en dicha lengua…

Que la mesura de la Generalitat Valenciana resulta contrària a la llibertat de prestació de serveis reconeguda a l’article 59 i següents del Tractat UE, (actualment article 49 CE, després de la seua modificació) i a la Directiva 89/552/CEE de Televisió sense fronteres que garanteix la llibertat de difusió, la llibertat de recepció de les emissions de TV i la llibertat d’elecció de cadenes en l’àmbit de la UE., està prohibida la introducció de restriccions i s’haurien de suprimir les restriccions existents.

Que els Jutjats del Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló amb data 08/01/2008 respecte del repetidor situat al Bartolo; els jutjats núm. 2 amb data 20/04/2007 i núm. 4 de València amb data 20/02/2008 respecte del repetidor situat al Montdúver i núm. 5 de València amb data 13/10/2008 respecte del repetidor de la serra de la Perenxisa, deneguen en tots els casos respectius l’autorització d’entrada per resultar desproporcionada la mesura en relació a l’objectiu perseguit, perquè no s’apreciava cap dany per a l’interés públic pel fet de mantenir les emissions, perquè s’emeten programes d’una televisió pública d’una comunitat autònoma i no d’una televisió clandestina i perquè, per contra, si es tancaren, podrien veure’s afectats drets fonamentals com ara el dret a comunicar o rebre informació mitjançant qualsevol mitjà de difusió.

Que considerem un contrasentit i una burla de les institucions que al mateix temps que s’ha dut a terme l’execució forçosa d’eixa ordre de cessament, el Govern valencià i el Govern català exposen públicament als mitjans de comunicació que s’està negociant perquè les televisions respectives puguen veure’s a tot el territori.

És per tot l’anterior que,

SOL·LICITE la intervenció del Síndic de Greuges, perquè commine la Generalitat Valenciana a respectar els drets esmentats.