Si alguna paraula ha estat emprada i reemprada la setmana posterior al 9 d’octubre a València, aquesta ha estat “provocació”. Desplegar una estelada el 9 d’octubre, per a alguns, era una provocació. Per a nosaltres, una manera diferent a la del nacionalcatolicisme valencià d’entendre la valencianitat. Un normal, pacífic i democràtic exercici de llibertat. O és que el 9 d’octubre és patrimoni exclusiu del “regionalismo bien entendido” i del terrorisme espanyolista que tallà la processó cívica amb total impunitat i consentiment del Delegat del “Gobierno de Espanya”? O és que la “democràtica Espanya” i la “ per-ofrenar València” no pot digerir DEMOCRÀTICAMENT la nostra manera de sentir-nos valencians? Desplegàrem una bandera, gran, això sí (i en aquest cas el tamany importa, diuen). Eixe va estar el nostre “delicte”. La resta (les accions violentes, els insults, les amenaces, els intents d’agressió, la connivència policial i les pintades a les seus de l’STEPV i d’ERPV o l’apedregament de la seu del BLOC) són responsabilitat dels de sempre. O és que ara resulta que el feixisme necessita que nosaltres despleguem una estelada (gran, enorme) el 9 d’octubre del 2008 per a justificar les bombes a 3i4, a Sanchis Guarner, la mort de Guillem Agulló, les bombes a la seu d’Esquerra Republicana a València, als Casals Jaume I o les agressions continues i consentides (sense cap detenció des de fa 30 anys) a la gent d’esquerres i/o nacionalista d’aquest País ?

Hi ha qui, fins i tot, en una exhibició d’ingeni i imaginació, va dir allò tan presumptament equidistant i amanit: “nosotros condenamos la violencia venga de donde venga”. No te fot !!! I nosaltres també !!!. El que passa és que a València, la violència, sempre ve del mateix cantó.
Segurament cercaven la mateixa equidistància que presumptament va mantindre el govern de Vichy respecte de la França Lliure i la França ocupada pels nazis. Trist paper el que els tocarà jugar.

NOTA: a la manifestació de la vesprada del 9 d’octubre, als seguicis d’Esquerra com al de Maulets, Osan, Cajei... hi conviviren banderes estelades, amb “quatribarrades” i senyeres amb franja blava. Cap problema. Distintes expressions de la valencianitat, pacífica, democràtica i tranquil•la. Entesos?

Però no acabava ací l’ús i l’abús que s’ha fet de la parauleta “provocació” aquesta setmana a València. La senyora Alcaldessa del Cap i Casal també l’emprava en referència a l’arribada del vaixell de
l’ONG holandesa “Women on Waves” ( en anglés, com l’Educació per a la Ciutadania), una mena de “Rainbow Warrior” (serà per idiomes) del dret a l’avortament. A Rita Barberà, l’arribada del vaixell també la provocava. I la provocació també justificava la contramanifestació ultradretana que intentà impedir la reivindicació, democràtica i pacífica d’un dret, el de l’avortament, que l’Església Catòlica nega a les dones i que el PSOE 30 anys després, no s’atreveix a despenalitzar. Ista, ista, ista Zapatero feminista !!!

De provocació també va ser titllada pel jutge la minifaldilla que portava una dona, per justificar així l’agressió que havia patit a mans del seu violador. “Es que usted va provocando por la calle con esas faldas tan cortas”.


Si al final he de triar entre empassar-me el gripaus del nacionalcatolicisme o provocar, jo, provocar.