El dial 11 de novembre, dia en què va fer 91 anys de la signatura de l’armistici d’aquella brutalitat batejada com a Gran Guerra, vam veure el senyor Camino -portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola- en prime time, fustigant les masses i amenaçant amb el ditet en alt -a l’estil sant Vicent- els governants que s’atrevisquen a desafiar les seues ordres.
Va ser com un flash però no forward sinó rewind. Era com veure aquells capellans que arengaven els exèrcits als camps fortificats de Verdun, Isonzo o Gal•lípoli durant la Gran Guerra. Era com veure els capellans beneint els canons de Franco abans d’escopir el foc que mataria la democràcia al nostre país. Era com veure els inquisidors del segle XVIII perseguint il•lustrats, o els de l’Edat mitjana torturant i matant bruixes i heretges sense descans, o aquells cristians del segle IV que van torturar i assassinar Hipàtia...
Aquests senyors de la sotana negra que alcen el ditet i amenacen amb excomunions, caigudes en els pecats i no sé quantes amenaces més, no ens han de fer perdre de vista que el somriure que provoquen ara i ací, es pot convertir en pànic si en comptes d’alçar el dit alcen les pistoles o els decrets governamentals, com han fet al llarg de la història.
Van contra el dret de les dones a decidir. Van contra la llibertat i el progrés. Són un veritable perill per a la consecució dels drets humans. Només un apunt que ens sembla especialment repugnant: el mes passat, l’arquebisbe Silvano Tomasi, representant de la Santa Seu davant l’ONU, va dir que els capellans pederastes (ja no poden amagar que violen xiquets) s’han d’anomenar “efebòfils” perquè la majoria dels qui cometen aquests delictes se senten atrets sexualment per joves d’entre 11 i 17 anys, no per xiquets de 5 o 7 anys.
A més de malaltisses inclinacions respecte de voler decidir la vida de tothom; pot ser que l’interés perquè les dones tinguen xiquets -encara que siguen producte de violacions o de famílies desestructurades, de pares borratxos, etc.- candidats privilegiats als orfanats, siga per assegurar-se reserves d’efebos?
No ho sabem, però entre això i les reiterades crides a la santíssima unitat espanyola, al boicot contra els productes i empreses catalanes (el darrer conegut del 5-9-09) –Mercadona inclosa perquè, ells més que nosaltres, saben de l’existència d’allò que diuen que no existeix i que es diu Països Catalans- ens recorden aquella cançó –en castellà- de “la asamblea de majaras”. Ei! Que conste: sense acritud, que església ve del grec ecclesia que vol dir assemblea. És a dir, quatre que es reuneixen i acorden alguna cosa; per exemple que en comptes de dir-se pederastes es diran efebòfils.