Aquest mateix matí, a les 10h., puntual com sempre, el Lehendakari Ibarretxe visitava el Palau de la Moncloa, amb la Proposta de Pacte Polític per a la Convivència. Abans de començar, tots i totes ja sabien que  Zapatero es tancaria en banda. ¡Ejpaña no negocia ! : o “concede” o “impone” (o se'ls derrota) però arribar a acords polítics no ho fan mai, perquè això implicaria reconèixer-li a l'altre la condició d'igual.
 Els bascs -potser amb l'excepció d'algun gest del període republicà- sempre han anat a la seua -i bé que fan- sense esperar a uns ni a altres per anar fent el seu camí; ni s'han emmirallat en altres processos d'alliberament nacional, ni de l'irlandès. Ejpaña sempre els ha considerat un problema intern de la Corona castellana, uns dels seus, als quals, històricament, els han mantingut -Franco inclòs- privilegis forals  com el concert econòmic. Nosaltres, els de la Corona d'Aragó, som els altres, “la España asimilada” com deixava clar i il·lustrat un mapa del 1854, a la qual li toca pagar el beure i el riure de la “fiesta nacional”.
Però si alguna cosa m'ha cridat l'atenció és la defensa de la integritat territorial d'Euskal Herria. Diu així la proposta política:

“3.- Bases para el Acuerdo de Normalización Política
El Acuerdo de Normalización Política resultante deberá responder a las siguientes
bases de consenso:
3.1. Sobre el carácter y la identidad nacional del Pueblo Vasco
El acuerdo resultante reconocerá la identidad nacional del Pueblo vasco. Dicho reconocimiento recoge así el sentimiento de pertenencia a una nación ampliamente compartido en la sociedad vasca. Reconociendo que los partidos mantenemos diferencias sustanciales en torno a la presente y futura configuración del Pueblo Vasco, aceptamos que existe una realidad conformada por vínculos sociales, lingüísticos, históricos, económicos y culturales llamada Euskal Herria, que se constata en los Territorios de Araba, Bizkaia, Gipuzkoa y Nafarroa en el Estado español y Lapurdi, Nafarroa Beherea y Zuberoa en el Estado francés. Se entiende que esta realidad está configurada en el momento actual en dos ámbitos administrativos, políticos e institucionales con personalidad propia, Comunidad Autónoma Vasca y Comunidad Foral de Navarra, y también los territorios vascos incluidos en el Departamento de Pirineos Atlánticos.”

I la proposta la fa el “president” d'un dels territoris, no del conjunt. D'un només. I ho proposa com a les  BASES!!! per a l'acord de normalització política. Sense manies ni complexos. Sense por a ser titllat d'imperialista per l'imperi i sense emparar-se en la coartada regional que diu “els navarresos ja s'ho faran” (tu ja m'entens)..
El marc territorial nacional (els Països Catalans en el nostre cas) no pot ser una qüestió tàctica ni  d'oportunitat política.  O es reivindica en la seua integritat o es renuncia. I no depén d'uns o d'altres resultats electorals, ni d'uns indeterminats nivells de consciència nacional: És  la nostra pàtria , i en tant que nostra, o la lluites completa o la destrueixes per parts. Segurament per això el Lehendakari Ibarretxe reivindica el conjunt de les terres basques des del principi, a les bases. La negociació donarà de sí el que done, però les bases, el territori sobre el que s'assenta un Estat futur, no el determina el contrari, sinó aquells que hi pertanyen, el reivindiquen com a propi i el volen lliure. Si des del principi, de des les bases ja s'ha renunciat, com vols que acabe el final?

I tot açò ho dic a compte del “Cid  Campedor” del 2014, el que tot sol -i sense baixar del cavall-  fa 8 diputats. Qui es creu que només el cap de cartell -una única persona- determina un resultat electoral? Potser algú que pensa que renunciant d'entrada a les bases, al conjunt del territori, es pot aconseguir la independència. I a la confusió interessada entre estar formant part d'un govern autonòmic i aconseguir la llibertat del nostre país li diu serietat....