Agustí Cerdà

Mai no havia acabat d'entendre aquella sentència de Joan Fuster: “ El País Valencià serà d'esquerres o no serà”. I no acabava d'entendre-la perquè se'm feia difícil pensar, com Fuster, que sabia que un País no és de dretes ni d'esquerres sinó que és (lliure) o no ho és, havia afirmat allò de serà “....serà d'esquerres o no serà”.
Si és ( lliure), i com a conseqüència de ser-ho, opta democràticament per l'esquerra o la dreta política per governar-se. És doncs a partir de ser, quan opta. Fuster no feia aquestes errades intel·lectuals. Ni als pamflets d'encàrrec !!! No feia amagatalls al seu pensament, ni molt menys fingia hipòtesis: són paranys incompatibles amb els seu rigor intel·lectual; just al contrari del que fan els seus detractors.

Posats a aventurar hipòtesis, cal pensar que Fuster es referia a l'esquerra social, allò que altres pensadors en dirien, “ Poble Treballador” o “ Classes Populars” en contraposició amb el que s'anomenen “Classes Dominants”. I certament, des de s. XVIII fins als nostres dies, les classes dominants valencianes no han tingut cap interès perquè el País Valencià fora (lliure). Ben al contrari: el seu marc de dominació nacional i de classe ha estat i és Espanya. Així doncs, si algú pot tindre interessos objectius en l'existència del País Valencià són les classes populars. I si és així, l'existència del País Valencià (lliure), és doncs, (o hauria de ser) un objectiu de classe.
I si l'instrument de dominació política de les classes dominants és Espanya... què fa l'esquerra defensant-lo? Nacionalisme ? Però, no havíem quedat que “el nacionalisme era un invent de la burgesia per dividir el proletariat”?

Des d'aquesta òptica no és defensable ni la proposta federal, car continua defensant Espanya com el marc polític de dominació de classe, i a més a més, pot reforçar el poder de les classes dominants perifèriques, ara subalternes de les decisions de les classes dominants espanyoles.

Són doncs, les classes populars, les indígenes i les sobrevingudes ( durant dècades, vingudes d'Espanya, i ara també de la resta del món) aquelles que poden tindre interès -de classe- en l'existència del País Valencià (lliure); en la creació d'un Estat diferent de l'Estat creat per les classes dominants.

Ara entenc aquella sentència d'En Fuster: O són les classes populars les que assumeixen la lluita pel País Valencià, o no serà. D'altra banda com ha estat sempre: a les Germanies, a l'alçament maulet o al període republicà.

Què gran, Fuster !!!!


* NOTA: L'expressió “petit-marxista” li l'he manllevada a Josep Guia, què l'empra al llibre “Països Catalans i Llibertat”. A Déu el que és de Déu, i a Guia el que és de Guia.