04.03.2011
13.57 h
LA TORTURA I LA MORT NO PODEN SER UNA FESTA. Quan Toni Infante em va oferir la possibilitat d'escriure aquest article, vaig pensar : “ redéu, amb la feina que tinc, ara m'he d'entrentindre amb un article sobre els bous... no hi haurà coses més importants que el maltractament als animals? Quotidianament et trobes amb el patiment humà, amb les situacions d'injustícia que aquest sistema va generant, amb els exclosos dels privilegis de viure en el primer món, amb la humiliació de viure sota la prepotència d'un Estat que no és el teu.
Continuar llegint
05.11.2010
13.35 h
Fa alguns dies, ho comentava amb un amic: l’any 91, quan militants de Catalunya Lliure decidiren sumar-se a la Crida Nacional per refundar Esquerra Republicana, una de les condicions sine qua non que posaren damunt la taula de negociacions, per entrar en Esquerra, va ser que aquesta havia de tindre una implantació Nacional, és a dir, de Països Catalans. La conseqüència d'aquest acord no fou altra que l'aparició, l'any 92, de la Federació Valenciana d'Esquerra Republicana.
Continuar llegint
06.10.2010
12.19 h
L'11 de setembre, durant la manifestació, vaig tindre l'oportunitat de conversar amb Jon Abril, d'Aralar. Aprofitàrem la marxa per anar comentant com van les coses per ací i per allà. En preguntar-li per allà em va contestar: “enrocada anda la cosa”. La situació política d'Euskal Herria derivada de les estratègies frontistes (front nacional basc, per un costat; i front nacional espanyol per l'altre) havien portat el País a una situació “d'empat etern” en el qual s'han conformat dos blocs antagònics, irreconciliables i impermeables, que generaven una problemàtica de molt difícil solució.
Continuar llegint
08.07.2010
14.02 h
Dir a hores d'ara que el catalanisme ha mort, potser siga una exageració; potser m'hem deixat portar pel desig i no per la realitat i/o senzillament, no he deixat que la realitat m'esguerrara un cridaner titular. Ara bé, el catalanisme com a corrent de pensament polític està ferit de mort, en la UCI. Els consensos generats durant més d'un segle a partir de l'afirmació de la catalanitat ( una catalanitat reduïda al Principat de Catalunya i en les seues manifestacions – tret de les colles castelleres – circumscrita a la Catalunya vella), i partint d'aquesta , la reforma, modernització o encaix en Espanya, ja no té més recorregut.
Continuar llegint
28.06.2010
21.01 h
Mai no havia acabat d'entendre aquella sentència de Joan Fuster: “ El País Valencià serà d'esquerres o no serà”. I no acabava d'entendre-la perquè se'm feia difícil pensar, com Fuster, que sabia que un País no és de dretes ni d'esquerres sinó que és (lliure) o no ho és, havia afirmat allò de serà “....serà d'esquerres o no serà”. Si és ( lliure), i com a conseqüència de ser-ho, opta democràticament per l'esquerra o la dreta política per governar-se.
Continuar llegint
01.06.2010
13.11 h
Ací teniu el vídeo de la xerrada al curs de Ciències polítiques de la Universitat de València. Vaig veure d'explicar els fonaments d'ERPV als i les alumnes de 4rt de Ciències polítiques. Veure el vídeo
Continuar llegint
20.05.2010
20.34 h
El dissabte 15, després d'una més que interessant reunió de la Permanent d'ERPV, vaig anar cap a la Costera, a Canals primer i a Xàtiva després, per unir-me a la manifestació contra el macroabocador de Llanera. Més d'un miler de persones, de les poblacions de la Costera i de la Canal de Navarrés – que tot i parlar castellà també són del País – ens manifestàrem, pacíficament i sorollosa, pels carrers de la capital de la comarca.
Continuar llegint
21.04.2010
20.51 h
Sovint em pregunte si hem estat capaços d’explicar a la nostra societat les conseqüències terribles que va tenir per nosaltres el 25 d’abril de 1707, l’enderrocament, pedra per pedra, d’una societat sencera, amb el seu sistema polític, administratiu, legal, judicial, econòmic i social. I la substitució d’aquesta societat articulada i viva, per un sistema polític, administratiu, legal, judicial econòmic, militar i social aliè a la nostra manera de viure, imposat a sang i foc pels vencedors.
Continuar llegint
10.03.2010
21.13 h
En els darrers dies, els valencians i valencianes hem estat testimonis i víctimes d'una censura intolerable. El cas de les fotos censurades al MuVIM per la Diputació ha estat un escàndol sobre el que cal reflexionar. Abans de continuar, recordaré que el dimarts vam saber que la Unió de Periodistes Valencians ja ha trobat un espai on exposar la mostra Fragments d'un any 2009, a una galeria privada. Ni la Generalitat ni l'Ajuntament van oferir cap altre espai públic per a l'efecte, com era d'esperar.
Continuar llegint
28.01.2010
13.13 h
Sovint, el pensament reaccionari, neocon, conservador...a l’hora d’encarar un problema, situa l’epicentre del conflicte en les conseqüències que aquest comporta, en compte de situar-lo en les causes que l'originen. Així, si hi ha un augment de “delictes contra la propietat (privada)” , la dreta opta per augmentar les dotacions policials privades en compte de millorar les públiques (per atendre a l' immediatesa del problema) i posar remei a les causes que generen aquesta tipologia delictiva.
Continuar llegint
